Fem de poetes (Ep!, simbolistes)

El curs s'acaba la setmana que ve, i l'últim post que hem de fer, és un poema simbolista. Així ha quedat el meu, aviam que us sembla!

"Com un vent que passa molestant,

Xiulant sense que li facin cas,

Invisible davant la resta.

Però ja passarà,

i sense adonar-te'n,

de cop ja no hi serà.

No et preguntaràs on va,

ni d'on ve ni tampoc si algun

dia tornarà o mai més d'ell sabràs".

Notes sobre el post-simbolisme

En el post d'avui us expliquem quatre coses sobre el Simbolisme i el Post-Simbolisme i els autors d'aquests corrents que va influenciar al poeta català Màrius Torres, que és el que estem treballant aquest trimestre.

El Simbolisme va ser un moviment artístic en poesia i altres arts de finals del segle XIX, té el seu origen a França i Bèlgica. Aquest moviment sorgeix com a reacció contra el Naturalisme i el Realisme. 

El Simbolisme es fierencia del post-simbolisme perquè aquest porta als extrems de la complexitat la poesia pura, que a més està influida per la situació política del país. 

Baudelaire va ser un poeta, crític i traductor francès. Es va convertir en un dels poetes més influents del segle XIX i degut a la seva vida bohèmia se'l coneixia com "el poeta maleït". També va ser el principal representant de l'Escola Simbolista.

Una imatge de Mallarmé

Les flors del mal de Baudelarie va ser l'obra publicada per Baudelaire que va influenciar un autor dels anys 30 del segle XX per ser la marca del començament del Simbolisme.   

 

Stéphane Mallarmé va ser un poeta francès. També va ser l'iniciador de la renovació de la poesia i encara té influència actualment.

Jean Nicolas Arthur Rimbaud va ser un altre poeta francès. Va dedicar una gran part de la seva obra a fer recerques i investigacions sobre la llengua. El seu estil es basa en la musicalitat i en el domini del sentits, i rebutja l'estil burgès.

Figures Retòriques

En aquesta entrada trobareu 10 figures retòriques definides i amb un exemple per cada una. En algunes d'aquestes figures hi ha un altre exemple que està extret del llibre "Com un foc invisible...  Antologia poètica" de Màrius Torres, l'últim llibre que treballarem del curs.

Pregunta retòrica: pregunta de la qual no se n'espera resposta i es vol afirmar alguna cosa.

Exemple: "fins quan vas esperar per vestir-te aquest estiu?"

Personificació: atribució de qualitats humanes a un objecte inanimat.

Exemple del llibre: "corda que sempre et polsen uns mateixos dits".

Exemple: "Escolta, Espanya"

Paradoxa: presentació d'idees aparentment contradictòries per il·lustrar alguna veritat subjacent. 

Exemple: "Sia'm la mort ma major naixença".

Metàfora: referència a un concepte a partir d'un altre que hi té certa semblança.

Exemple del llibre: "el braç potent de les fúries"

Exemple: "Ella és una rosa".

Epítet: adjectiu que remarca alguna qualitat del substantiu que acompanya.

Exemple: "blanca neu".

Enumeració: detall de les parts d'un concepte punt per punt.

Exemple del llibre: "una nau sense timó, ni rems, ni vela, ni llast de records!"

Exemple: "la nostra llei és una gràcia ardent, ala d'un ordre en moviment, ràpida, lliure..."

Encavallament: ruptura de la unitat sintàctica a final de línia o entre dos versos.

Exemple. "avui ha fet un dia gris, habituals

                   diades de setembre s'han endut".

Anàfora: repetició d'una paraula o grup de paraules al començament d'oracions consecutives.

Exemple: "Oh gran dolor, estupefacte incendi.

                   Oh gran dolor, hores sense salpàs.
                   Oh gran dolor, missa a fulles corcades".

Antítesi: juxtaposició d'idees o conceptes oposats.

Exemple del llibre: "tenebra clara".

Exemple: "entre el repòs i el moviment".

Comparació: semblança entre dos referents, de manera que es destaquin les qualitats no evidents o bé es dugui a terme una descripció gràfica i clara.

Exemple del llibre: "com una àliga viva dintre d'un pou colgat".

Exemple: "astut com la guilla".

Heu llegit la novel.la? sí oi?

A continuació trobareu tots els llocs pels quals van passar Aram i Marik en la seva fugida d'Armènia durant el genocidi turc. Aram i Marik són els protagonistes de "Quadern d'Aram" de Maria Àngels Anglada, la novel·la que hem llegit aquest últim trimestre. Al final de tot trobareu un mapa que il·lustra molt millor el seu recorregut. 

1. Trebisonda (Armènia): és on viu Aram i la seva família.

2. Van (llac): monestir de Narek (Armènia) / Aghatamar (illot): església de Santa Creu: el monestir on Aram i Marik van a peregrinar.

3. Echmiadzin (Armènia): ciutat que van per refugiar-se

4. Jerevan (Armènia): una ciutat en principi segura on Aram viu un temps amb la seva mare i alguns familiars més.

5. Port de Pireu (Grècia): és el port on arriben després de marxar de Jerevan. 

6. Atenes (Grècia): país que acull els refugiats armenis del genocidi turc.

7. Illes Ciclades, Patràs, Illa Ítaca, Illes Jòniques, Corint (Grècia): illes gregues on Aram i Marik i viuen un temps i on coneixen a la família d'en Iorgos un amic de l'Aram que li ofereix feina i que el porta a veure la finca familiar.

8. Bríndisi (Itàlia): hi fan escala per anar a Marsella.

9. Gènova (Itàlia): és on fan l'última escala per arribar a Marsella. 

10. Marsella (França): lloc on s'instal·la Marik i Aram per viure-hi.

11. Cadaqués (França): poble que se suposa que Aram i la seva esposa escullen per anar a viure i muntar la seva família. 

Mapa del recorregut que van fer Marik i Aram

Els cicles narratius d'Anglada

 

Mª Àngels Anglada va classificar el seu primer volum en tres cicles temàtics que no corresponen a un ordre cronològic. El títol del volum és “Obres Completes. Narrativa”, publicat el 2001. Els tres cicles són els següents:

   -El cicle “Trio de Mitilene”: engloba les novel·les “Viola d’amore”, “Artemísia” i “El violí d’Auschwitz”. Dins d’aquest cicle l’autora destaca la música i el món clàssic com a dos elements fonamentals per aquest cicle.

  -El cicle “Dues planes”: dins d’aquest cicle hi ha “Les Closes”, “Flors per a Isabel”, “No em dic Laura” i “L’agent del rei”. Vic i l’Empordà són el denominador comú d’aquest segon cicle.

  -El cicle “Mediterrànies”: en aquest cicle hi trobem les obres “Quadern d’Aram”, “També a tu”, “Cleanòrdies” i “Sandàlies d’escuma”. Els elements fonamentals d’aquest cicle són la Mediterrània, des de Catalunya fins a Turquia. 

El quadern d'Aram: la literatura testimonial

En el Post d'avui, us parlo una mica sobre on està situada Armènia i sobre el genocidi que va patir per part dels turcs. Armènia és el país on s'ambienta la novel·la de Mª Àngels Anglada "Quadern d'Aram", que és la que hem de llegir aquest tercer trimestre a literatura catalana.


Armènia és un país del Caucas, i des de 1990 que és una república independent que va segregar-se de la Unió Soviètica. Armènia, geogràficament, pertany a l'Àsia, tot i que té forts lligams amb Europa tan per raons culturals com històriques. Límita amb Geòriga al nord, Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital d'Armènia és Erevan.

L'Imperi Otomà (1299-1923), conegut com a Imperi Turc, era un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman. El 23 d'octubre de 1923 va convertir-se en la República de Turquia oficialment. Es tratca de l'últim califat islàmic.

Durant la Primera Guerra Mundial l'Imperi Otomà va ser una de les causes que van portar a la guerra, ja que les grans potències europees del moment volien annexar tots els territoris que procedien de l'antic imperi al seu país o al seu territori. 

El genocidi armeni va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia per part dels turcs. Es va dur a terme entre finals del segle XIX i 1915. Es considera com el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros (poble africà) de Namíbia per part d'Alemanya. Va ser el primer genocidi en el qual es va fer ús d'un complex sistema de deportació i extermini. Turquia buscava l'eliminació física del poble armeni que es trobava als seus territoris. Finalment, va acabar-se amb un milió i mig de morts i un milió més de deportats. Actualment, Turquia nega oficialment aquest genocidi i manté que van ser ells les víctimes de les matances per part dels armenis. 

Altres mites en el teatre d'Espriu: Ester i Fedra

Avui us parlaré d'altres mites en el teatre de Salvador Espriu que són el mite d'Ester i el mite de Fedra:

Mite d'Ester

És una història bíblica que narra la història del rei persa Assuer que busca una dona després d'haver repudiat a la seva. Ester (una noia jueva) es presentada a Assuer de manera camuflada i sedueix al monarca. Un envejós de la cort planeja matar a tots els jueus, el rei accepta fer-ho, sense seva que la seva esposa és jueva. El seu oncle avisa a la noia i Ester intercedeix davant el rei arriscant la seva vida i aconsegueix que s'anul·li el decret que ordena matar tots els jueus. 

Mite de Fedra

Fedra és la filla de Minos i Pasífae, germana d'Ariadna. Deucalió, el seu germà, la va oferir a Teseu, rei d'Atenes, per casar-s'hi, tot i estar casat amb Antíope, una amazona. Durant el banquet nupcial de Fedra i Teseu, es va produir un atac de les amazones. Fedra va enamorar-se d'Hipòlit,el fill de Teseu i Antíope, aquest va refusar-la. Fedra, espantada per la por que Hipòlit expliqués a Teseu les intencions d'ella, va dir que Hipòlit l'havia intentar violar. Teseu ple de ràbia, va demanar a Posidó que matés a Hipòlit. Posidó va enviar un monstre marí quan Hipòlit conduïa un carro a la vora del mar, que va espantar els cavalls i va provocar la mort del noi. A causa dels remordiments, Fedra, es va penjar.