Heu llegit la novel.la? sí oi?

A continuació trobareu tots els llocs pels quals van passar Aram i Marik en la seva fugida d'Armènia durant el genocidi turc. Aram i Marik són els protagonistes de "Quadern d'Aram" de Maria Àngels Anglada, la novel·la que hem llegit aquest últim trimestre. Al final de tot trobareu un mapa que il·lustra molt millor el seu recorregut. 

1. Trebisonda (Armènia): és on viu Aram i la seva família.

2. Van (llac): monestir de Narek (Armènia) / Aghatamar (illot): església de Santa Creu: el monestir on Aram i Marik van a peregrinar.

3. Echmiadzin (Armènia): ciutat que van per refugiar-se

4. Jerevan (Armènia): una ciutat en principi segura on Aram viu un temps amb la seva mare i alguns familiars més.

5. Port de Pireu (Grècia): és el port on arriben després de marxar de Jerevan. 

6. Atenes (Grècia): país que acull els refugiats armenis del genocidi turc.

7. Illes Ciclades, Patràs, Illa Ítaca, Illes Jòniques, Corint (Grècia): illes gregues on Aram i Marik i viuen un temps i on coneixen a la família d'en Iorgos un amic de l'Aram que li ofereix feina i que el porta a veure la finca familiar.

8. Bríndisi (Itàlia): hi fan escala per anar a Marsella.

9. Gènova (Itàlia): és on fan l'última escala per arribar a Marsella. 

10. Marsella (França): lloc on s'instal·la Marik i Aram per viure-hi.

11. Cadaqués (França): poble que se suposa que Aram i la seva esposa escullen per anar a viure i muntar la seva família. 

Mapa del recorregut que van fer Marik i Aram

Els cicles narratius d'Anglada

 

Mª Àngels Anglada va classificar el seu primer volum en tres cicles temàtics que no corresponen a un ordre cronològic. El títol del volum és “Obres Completes. Narrativa”, publicat el 2001. Els tres cicles són els següents:

   -El cicle “Trio de Mitilene”: engloba les novel·les “Viola d’amore”, “Artemísia” i “El violí d’Auschwitz”. Dins d’aquest cicle l’autora destaca la música i el món clàssic com a dos elements fonamentals per aquest cicle.

  -El cicle “Dues planes”: dins d’aquest cicle hi ha “Les Closes”, “Flors per a Isabel”, “No em dic Laura” i “L’agent del rei”. Vic i l’Empordà són el denominador comú d’aquest segon cicle.

  -El cicle “Mediterrànies”: en aquest cicle hi trobem les obres “Quadern d’Aram”, “També a tu”, “Cleanòrdies” i “Sandàlies d’escuma”. Els elements fonamentals d’aquest cicle són la Mediterrània, des de Catalunya fins a Turquia. 

El quadern d'Aram: la literatura testimonial

En el Post d'avui, us parlo una mica sobre on està situada Armènia i sobre el genocidi que va patir per part dels turcs. Armènia és el país on s'ambienta la novel·la de Mª Àngels Anglada "Quadern d'Aram", que és la que hem de llegir aquest tercer trimestre a literatura catalana.


Armènia és un país del Caucas, i des de 1990 que és una república independent que va segregar-se de la Unió Soviètica. Armènia, geogràficament, pertany a l'Àsia, tot i que té forts lligams amb Europa tan per raons culturals com històriques. Límita amb Geòriga al nord, Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital d'Armènia és Erevan.

L'Imperi Otomà (1299-1923), conegut com a Imperi Turc, era un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman. El 23 d'octubre de 1923 va convertir-se en la República de Turquia oficialment. Es tratca de l'últim califat islàmic.

Durant la Primera Guerra Mundial l'Imperi Otomà va ser una de les causes que van portar a la guerra, ja que les grans potències europees del moment volien annexar tots els territoris que procedien de l'antic imperi al seu país o al seu territori. 

El genocidi armeni va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia per part dels turcs. Es va dur a terme entre finals del segle XIX i 1915. Es considera com el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros (poble africà) de Namíbia per part d'Alemanya. Va ser el primer genocidi en el qual es va fer ús d'un complex sistema de deportació i extermini. Turquia buscava l'eliminació física del poble armeni que es trobava als seus territoris. Finalment, va acabar-se amb un milió i mig de morts i un milió més de deportats. Actualment, Turquia nega oficialment aquest genocidi i manté que van ser ells les víctimes de les matances per part dels armenis.