"Teoria de l'ham poètic" de Josep Carner

 "Teoria de l'ham poètic" és un assaig de Josep Carner que parla siobre la paraula donada  o "ham poètic"  és a dir, la forma d'inspiració que fa que el vers arribi a la ment de l'autor i aquest el plasmi en el poema. La paraula donada només arriba al poeta, mai a qualsevol mortal. Aquesta paraula donada només la troba el qui la busca. Un exemple que podem trobar en el mateix Carner, és en un recull de poemes anomenat "Rapala", on Carner fa un poema sobre un pescador i en el qual, el pescador espera que s'acosti el peix i que piqui sense buscar-lo, això si, el pescador ha de tenir els instruments necessàris. És un molt bon exemple per il·lustrar i comependre la teoria de la paraula donada, del que seria "l'ham poètic". 

L'arquitectura del Noucentisme

L'arquitectura noucentista no només era estètica, sinó que els noucentistes defensaven que l'arquitectura tingués també una funció social. Els ideals d'aquesta arquitectura es trobaven el el classicime. A través de l'arquitectura, els noucentistes també volien conservar la seva identitat cultural. Per això, van adoptar tendències neopopulars i regionals que sorgien arreu per tal de defensar l'estil tradicional propi de cada lloc. 

Durant el Noucentisme, a Catalunya hi havia diferents tendències arquitectòniques, cadascuna amb les seves característiques comunes:

- Una primera tendència: estava integrada pels deixebles de Gaudí i el seu estil era una prolongació del modernisme. A diferència dels modernistes més purs, aquests utilitzaven unes formes molt més depurades. Alguns arquitectes que encapçalen aquesta tendència són Joan Rubió Bellver o Cèsar Martinell.

- Una segona tendència: estava integrada per les obres que servien per connectar amb la cultura arquitectònica i urbanística europea. Els seus màxims representants son Josep Puig Cadafalch i Rafael Masó Valentí. 

- Una tercera tendència: era la que tenia més recolzament institucional i també la que era més populista. Aquesta tendència de l'arquitectura noucentista defensava un art més autòcton i propera la població. Josep Goday n'és l'arquitecte més representatiu, ja que optava per recrear l'arquitectura local.  

 Escola Ramon Llull dissenyada per Josep Goday

- Una quarta tendència: aquesta tendència agrupava els arquitectes que van iniciar una recuperació de la consciència i llenguatge clàssic. Eren seguidors del l'italià renaixentista Brunelleschi. A Catalunya destaquen Adolf Florensa i Francesc de Paula com a arquitectes més representatius d'aquesta tendència arquitectònica. Per mostrar aquesta consciència clàssica en les seves obres feien referències al Mediterrani com a origen d'aquesta coltura. 

En el camp urbanístic els noucentistes s'enfrontaven al repte del creixement de la ciutat de Barcelona i calia organitzar-la. Per aquest motiu, la Lliga Regionalista el 1901 i des de l'Ajuntament de Barcelona es va decidir fer un canvi radical en el concepte de política urbanística de la ciutat. Va ser en aquest moment, quan es van afegir dins de l'entramat urbà els municipis de Gràcia, Sant Gervasi, Horta... En aquest context era necessari desenvolupar un programa urbanístic que es bases en la integració territorial.

Els noucenteistes tenien l'objectiu de dotar el país d'una xarxa de clavegueram, carreteres... en general volien millorar les connexions entre la ciutat capital i els nuclis perifèrics.  

Josep Puig i Cadafalch, arquitecte noucentista.

Aquest ideari noucentista es va aplicar a projectes com la reforma de la Via Laietana o el barric barroc de la Virreina. També es van construir grans obres públiques i serveis com el metro, el ferrocarril...

En resum, el model urbà noucentista tenia un doble sentit. Per una banda, un sentit global, sintètic, econòmic i polític. I per l'altra banda, un sentit més arquitectònic i artístic.

                                                      

Parelles d'enamorats literàries

A continuació teniu les històries de tres parelles molt enamorades que no van acabar massa bé, i que segueixen una mica, el fil amorós i la història que hi va haver entre Blanca i Saïd a Mar i cel:

Tirant lo Blanc i Carmesina 

Tirant s'enamora de Carmesina, la filla de l'Emperador de l'Imperi Grec, una jove de 14 d'anys qui s'enamora també de Tirant.  És un amor a primera vista, i fan diversos jocs amorosos sense arribar al "acte", ja que Carmesina no vol fer-lo fins que arribin al matrimoni. El matrimoni arriba gràcies a les proeses de Tirant, tot i que aquest acaba morint d'una malaltia, i Carmesina també mort a causa de la tristesa que li provoca la mort del seu estimat. 

Galatea i Polifem

Polifem es un gegant que tenia un sol ull al front, era un ciclop que vivia a l'illa de Sicília. Es va enamorar de la Nimfa Galatea, però aquesta no li va fer cas perquè estava enamorada d'Acis. Polifem ple de gelós i d'ira, va atrapar els dos amants una nit mentre descansaven a la vora del mar, i va llançar una gran roca a Acis, que va quedar esclafat. Galatea va anar buscar ajuda, però al no trobar-ne va decidir demanar als déus que transformessin a Acis en un riu, i els déus van acceptar fer-ho.

Orfeu i Euridice

Un dia, Eurídice es va trobar amb Aristeu que va intentar forçar-la. Ella va intentar escapar, però va entrebancar-se amb una serp que la va mossegar i va morir. En un moment de desesparació, Orfeu va baixar als Inferns i va encantar amb la seva lira a tots els que estaven allà. Hades va quedar tan impressionat que va deixar que Orfeu s'emportés a Eurídice amb una única condició, que era que Eurídice no mirés al seu marit fins que arribés al món real. Va acceptar les condicions, però no va poder evitar-ho i Orfeu va mirar-la i Eurídice va desaparèixer per sempre.

Agència de càsting

A continuació, teniu tots els personatges de "Mar i cel" d'Àngel Guimerà amb la seva descripció i amb una foto, aquesta, però, és una d'actual, tal i com creiem que serien els personatges de l'obra si estiguessin visquen al segle XXI.

Saïd: és el capità d'un vaixell de corsaris algerians. Els seus pirates l'anomenen "arraix", que vol dir alt oficial d'un exèrcit islàmic. És generós i noble. Vol venjar-se de dels cristians ja que van matar els seus pares. Protagonista. 

Blanca: és molt religiosa, degut a l'educació que va rebre de petita, i havia viscut en la cel·la d'un convent. És la filla de Carles, i ha estat capturada pels pirates, al final, s'acaba enamorant de Saïd, tot i que veu els musulmans com els seus enemics i els de la seva religió, la cristiana. Protagonista.  

Carles: és el pare de la Blanca, un home ric i vell. Està al servei del rei. És un fanàtica religiós, que ha promès les seves terres a la institució eclesuàstica i ha lliurat la seva filla a un convent de monges de clausura. Creu que la Blanca està destinada a ser monja. 

Ferran: és el patró del vaixell cristià i que ha estat atacat pels corsaris. És el cosí de la Blanca i està enamorada d'ella. Vol treure a la Blanca del món religiós per fer-li veure el món, tal i com és. És un home valent, que donaria la vida per la Blanca.

 

Joanot: és un cristià renegat. Viu torturat per la culpa que arrossega, ja que va matar a la seva dona, i  es va afegir als pirates muslumans per evitar el càstig que li tocaria.

Hassèn: corsari del vaixell de Saïd, és el seu home de confiança i servidor absolut del seu patró, sempre el protegeix quan ataquen el seu vaixell. 

Malek: corsari del vaixell de Saïd, és el segon. Té l'ambició del poder de la nau.

Osman: corsari del vaixell de Saïd. Vol fer-se ric amb la pirataria i no té gaires escrúpols  per aconseguir-ho.

Mahomet: corasi del vaixell de Saïd. També vol fer-se ric, i no té gaires escrúpols. Sempre dóna suport al que diu l'Osman i en Malek. A estones és un covard. 

Guillem i Roc: pertanyen al vaixell cristià. Apareixen al tercer acte. Tenen una funcionalitat dramàtica. En Roc és mariner i obeix a Carles i en Guillem, al ser militar, ha d'obeir a Carles, que representa el rei. 

                  

                                Guillem                                                                    Roc                                                    

La vida d'Àngel Guimerà

 Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845 i va morir el 18 de juliol de 1924 a Barcelona. Va ser un dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. Té una extensa obra en la qual, va agafar elements principals del realisme tot i tenir una aparença romàntica. Això ,el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença a finals del segle XIX.

Era fill d'Agustí Guimerà i Margarita Jorge, tot i que el seu pare, va tardar a reconèixer a Àngel Guimerà i el seu germà com a fills. Ho va fer quan es va casa amb Margarita Jorge, a Barcelona, al cap d'uns anys del naixement dels seus fills. Aquest fet, va ser un dels primers que va marcar la vida i l'obra d'Àngel Guimerà. 

Un dels altres fets que va marcar la vida de Guimerà, va ser la seva arribada al Vendrell,  ja que es va trobar en un entorn lingüístic estrany, fet que el va obligar a integrar-se en un indret diferent al que coneixia a Santa Cruz. Aquest fet, va marcar molt les obres de Guimerà, per això alguns dels seus personatges també es trobaven dividits entres dues cultures o dos móns. 

El 1872, va començar a col·laborar de ple amb la plataforma cultural "La Jove Catalunya", que en va ser secretari i més tard tresorer. A partir 1873 va convertir-se en secretari de la redacció de "La Renaixença", que més tard va acabar dirigint.

El 1877 obté el títol de Mestre en Gay Saber als Jocs Florals. El seu primer recull de poemes va arribar 10 anys més tard. També va escriure contes com "El gos de casa" i "El nen jueu", els dos escrits el 1889.

Pel que fa a dramaturg, Guimerà va passar etapes diferents. La primera (1879-1893) era una etapa romàntica en vers i ambientada en períodes històrics, sovint imaginaris. La més destacada d'aquest període és "Mar i cel" (1888). A partir de 1890 va decantar-se pel teatre en prosa des d'una perspectiva més realista i naturalista, n'és un exemple "Maria Rosa" (1894) i "Terra baixa" (1897). A partir del 1900, va començar a provar diversos estils teatrals, com la tragèdia en vers.

El 1889 és escollit president de la Lliga de Catalunya, ja que estava molt vinculat en la política de l'època.

Van decidir donar-li  el Premi Nobel de Literatura el 1904, però les pressions del govern espanyol, que no veien amb bons ulls premiar a un autor català, van impedir que se li dongués.

Àngel Guimerà va morir el 18 de juliol de 1924 a Barcelona, el seu enterrament, va ser multitudinari al Cementiri de Montjuïc.

Fem el xafarder!

COMENTARI ENLLAÇ 1

A l'enllaç 1, hi trobem un bloc que estèticament no és molt ben fet, però si que hi trobem un contingut molt interessant i molt ben estructurat i sintetitzat, que ens pot anar molt bé alhora d'estudiar. Un dels desavantatges que té és que comença a la "Renaixença" i per tant, les etapes anteriors d'aquest moviment no hi són.

 Per entrar al bloc 1 fes clic aquí.

COMENTARI ENLLAÇ 2

A l'enllaç 2, hi trobem un bloc que més o menys, té una estètica més adequada, i que hi ha molta informació sobre els autors catalans, les seves obres, etc. No hi trobem  informació dels moviments literaris ni tampoc les seves etapes. Però per conèixer a fons la vida dels autors i les seves obres, si que és molt útil. Com que el bloc és una pàgina d'un grup d'estudiants de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, podem tenir la tranquil·litat i la seguretat que la informació que hi ha és correcte, i per tant, això és un gran avantatge, a més de ser molt útil quan estàs buscant informació d'autors catalans.

 Per entrar al bloc 2 fes clic aquí. 

COMENTARI ENLLAÇ 3

A l'enllaç 3, hi trobem un mapa literari, que és molt original. Pel que fa a la informació que ens pot proporcionar aquest enllaç és poquet i no ens és de molta utilitat, ja que només ens permet conèixer i veure alguns dels llocs sobre els quals van escriure els autors, a on van nèixer, etc. Tot i que és molt bonic estèticament, no hi trobo massa utilitat.

Per entrar al bloc 3 fes clic aquí.

Presentació

Hola!

Em dic Xavier Miralpeix i faig 2n de batxillerat humanístic a l'INS Taradell. He creat aquest bloc perquè és un treball de l'assignatura literatura catalana, les publicacions seran temes relacionats amb aquesta matèria, des d'autors, obres... Espero que us sigui d'utilitat per aprovar exàmens i fer treballs i que us feu seguidors!

Salutacions!