L'arquitectura del Noucentisme

L'arquitectura noucentista no només era estètica, sinó que els noucentistes defensaven que l'arquitectura tingués també una funció social. Els ideals d'aquesta arquitectura es trobaven el el classicime. A través de l'arquitectura, els noucentistes també volien conservar la seva identitat cultural. Per això, van adoptar tendències neopopulars i regionals que sorgien arreu per tal de defensar l'estil tradicional propi de cada lloc. 

Durant el Noucentisme, a Catalunya hi havia diferents tendències arquitectòniques, cadascuna amb les seves característiques comunes:

- Una primera tendència: estava integrada pels deixebles de Gaudí i el seu estil era una prolongació del modernisme. A diferència dels modernistes més purs, aquests utilitzaven unes formes molt més depurades. Alguns arquitectes que encapçalen aquesta tendència són Joan Rubió Bellver o Cèsar Martinell.

- Una segona tendència: estava integrada per les obres que servien per connectar amb la cultura arquitectònica i urbanística europea. Els seus màxims representants son Josep Puig Cadafalch i Rafael Masó Valentí. 

- Una tercera tendència: era la que tenia més recolzament institucional i també la que era més populista. Aquesta tendència de l'arquitectura noucentista defensava un art més autòcton i propera la població. Josep Goday n'és l'arquitecte més representatiu, ja que optava per recrear l'arquitectura local.  

 Escola Ramon Llull dissenyada per Josep Goday

- Una quarta tendència: aquesta tendència agrupava els arquitectes que van iniciar una recuperació de la consciència i llenguatge clàssic. Eren seguidors del l'italià renaixentista Brunelleschi. A Catalunya destaquen Adolf Florensa i Francesc de Paula com a arquitectes més representatius d'aquesta tendència arquitectònica. Per mostrar aquesta consciència clàssica en les seves obres feien referències al Mediterrani com a origen d'aquesta coltura. 

En el camp urbanístic els noucentistes s'enfrontaven al repte del creixement de la ciutat de Barcelona i calia organitzar-la. Per aquest motiu, la Lliga Regionalista el 1901 i des de l'Ajuntament de Barcelona es va decidir fer un canvi radical en el concepte de política urbanística de la ciutat. Va ser en aquest moment, quan es van afegir dins de l'entramat urbà els municipis de Gràcia, Sant Gervasi, Horta... En aquest context era necessari desenvolupar un programa urbanístic que es bases en la integració territorial.

Els noucenteistes tenien l'objectiu de dotar el país d'una xarxa de clavegueram, carreteres... en general volien millorar les connexions entre la ciutat capital i els nuclis perifèrics.  

Josep Puig i Cadafalch, arquitecte noucentista.

Aquest ideari noucentista es va aplicar a projectes com la reforma de la Via Laietana o el barric barroc de la Virreina. També es van construir grans obres públiques i serveis com el metro, el ferrocarril...

En resum, el model urbà noucentista tenia un doble sentit. Per una banda, un sentit global, sintètic, econòmic i polític. I per l'altra banda, un sentit més arquitectònic i artístic.