dijous, 28 de febrer del 2013

La "veritat veritable" darrera de l'anècdota

En aquest post d'avui, teniu el petit resum d'un conte de cada una de les tres parts de "Cròniques de la veritat oculta" de Pere Calders. També hi trobareu una breu explicació del tipus de contes que es troben a cada part, i quines característiques tenen.


El teatre Caramar

Anècdota: un home després de separar-se de la seva dona, es troba amb un seu amic, Elies Caramar, i aquest el convida al seu teatre, que s'anomena Caramar. Durant la funció veu una dona que es fixa molt amb ell i que fins i tot se sent intimidat. 

Part del recull: està dins de la primera part, titulat "La imprevista certesa", ja que és un conte on passa un fet inesperat com és el que una dona t'apareixi en un teatre i l'ocupi tot, en aquesta part hi ha reunïts tots els contes que tenen un fet fantàstic o impossible.

Fet d'armes

Anècdota: dos soldats de bàndols diferents es troben cara a cara i decideixen lluitar, com que no van armats, decideixen anar al camp de batalla, però els soldats que ja hi ha estant massa ocupats que tenen por de molestar i no hi entren. Finalment, acabant acordant que el soldat vençut serà aquell que perdi al joc de la ratlleta.

Part del recull: està dins de la segona part, titulada "Ver, però inexplicable". En aquest apartat hi ha recollits els contes que tenen una part molt real al començament i fins i tot, històrica, però que acaba barrejant-s'hi algun fet insòlit, que pot ser possible, però que costa de creure, com el fet que dos soldats disputin una batalla jugant a la ratlleta. 

Raspall

Anècdota: és un nen que desitja tenir un gos, però que els seus pares no li volen compar. Un dia, es troba amb un raspall vell que el fa servir de mascota, adquireix vida pròpia, tot i que els seus pares no s'ho creuen. En una nit en la que els entren a robar, i un dels lladres vol agafar el pare, el nen li diu al Raspall que ataqui, aquest ho fa i els lladres marxen. Els seus pares, davant d'aquest fet, decideixen fer-li una caseta al jardí i tot, amb un rètol que diu "No és segur que ho sigui, però mereixeria ésser-ho".



Part del recull: està dins de la tercera part, titulada "L'escenari desconcertant". En aquesta última part hi trobem els contes que expliquen històries que posen en evidència les contradiccions humanes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada