Altres mites en el teatre d'Espriu: Ester i Fedra

Avui us parlaré d'altres mites en el teatre de Salvador Espriu que són el mite d'Ester i el mite de Fedra:

Mite d'Ester

És una història bíblica que narra la història del rei persa Assuer que busca una dona després d'haver repudiat a la seva. Ester (una noia jueva) es presentada a Assuer de manera camuflada i sedueix al monarca. Un envejós de la cort planeja matar a tots els jueus, el rei accepta fer-ho, sense seva que la seva esposa és jueva. El seu oncle avisa a la noia i Ester intercedeix davant el rei arriscant la seva vida i aconsegueix que s'anul·li el decret que ordena matar tots els jueus. 

Mite de Fedra

Fedra és la filla de Minos i Pasífae, germana d'Ariadna. Deucalió, el seu germà, la va oferir a Teseu, rei d'Atenes, per casar-s'hi, tot i estar casat amb Antíope, una amazona. Durant el banquet nupcial de Fedra i Teseu, es va produir un atac de les amazones. Fedra va enamorar-se d'Hipòlit,el fill de Teseu i Antíope, aquest va refusar-la. Fedra, espantada per la por que Hipòlit expliqués a Teseu les intencions d'ella, va dir que Hipòlit l'havia intentar violar. Teseu ple de ràbia, va demanar a Posidó que matés a Hipòlit. Posidó va enviar un monstre marí quan Hipòlit conduïa un carro a la vora del mar, que va espantar els cavalls i va provocar la mort del noi. A causa dels remordiments, Fedra, es va penjar.

Vida de Brecht i Anouilh: dos escriptors d'Antígona

 A continuació teniu la vida de Bertolt Brecht i de Jean Anouilh, que són dos escriptors que també van fer la seva pecul·liar "Antígona", igual que Salvador Espriu, autor català que estudiem aquest trimestre a literatura.

Bertolt Brecht

Va néixer a Augsburg el 10 de febrer de 1898 i va morir el 14 d'agost de 1956 a Berlín. Va ser un dels poetes i damaturgs alemanys que més va influir al segle XX. Va obtenir premis diverses vegades tant per l'Alemanya de l'Est com per la de l'Oest, i també internacionalment. Va començar a estudiar medicina a Munic, però va haver de plegar quan en van cridar com a soldat sanitari en un hospital militar durant la Primera Guerra Mundial

   -"Antígona" de  Brecht:  es va estrenar a Zuric el 1948, cosa que fa que sigui posterior a l'estrena de l'obra d'Espriu. L'Antígona de Brecht  situa l'acció al Berlín de 1945 (finals de la Segona Guerra Mundial). Té certa relació amb la d'Espriu ja que les dues estan ambientades amb una situació de dictadura política que vivien en el moment d'escriure-la. Els també van donar un toc de modernitat a l'obra a diferència del text incial. Per la resta de coses, les dues són semblants, com per exemple la concepció pessimista del món. 

Jean Anouilh

Jean Anouih va nèxier a Bordeus el 23 de juny de 1910 i va morir el 3 d'octubre de 1987 a Lausanne. Va ser un escriptor francès, també va escriure moltes obres de teatre, de les quals, en destaca "Antígona". Anouilh va estudiar dret i va treballar en una agència de publicitat. La seva vida teatral va començar als 18 anys.


-"Antígona" de Anouilh: va escriure l'obre el 1942 com un acte de resistència a l'ocupació alemanya que va patir França durant la Segona Guerra Mundial. Ho va per pel caràcter heroic i just d'Antigona i per la seva essència de la tragèdioa.

La "veritat veritable" darrera de l'anècdota

En aquest post d'avui, teniu el petit resum d'un conte de cada una de les tres parts de "Cròniques de la veritat oculta" de Pere Calders. També hi trobareu una breu explicació del tipus de contes que es troben a cada part, i quines característiques tenen.

El teatre Caramar

Anècdota: un home després de separar-se de la seva dona, es troba amb un seu amic, Elies Caramar, i aquest el convida al seu teatre, que s'anomena Caramar. Durant la funció veu una dona que es fixa molt amb ell i que fins i tot se sent intimidat. 

Part del recull: està dins de la primera part, titulat "La imprevista certesa", ja que és un conte on passa un fet inesperat com és el que una dona t'apareixi en un teatre i l'ocupi tot, en aquesta part hi ha reunïts tots els contes que tenen un fet fantàstic o impossible.

Fet d'armes

Anècdota: dos soldats de bàndols diferents es troben cara a cara i decideixen lluitar, com que no van armats, decideixen anar al camp de batalla, però els soldats que ja hi ha estant massa ocupats que tenen por de molestar i no hi entren. Finalment, acabant acordant que el soldat vençut serà aquell que perdi al joc de la ratlleta.

Part del recull: està dins de la segona part, titulada "Ver, però inexplicable". En aquest apartat hi ha recollits els contes que tenen una part molt real al començament i fins i tot, històrica, però que acaba barrejant-s'hi algun fet insòlit, que pot ser possible, però que costa de creure, com el fet que dos soldats disputin una batalla jugant a la ratlleta. 

Raspall

Anècdota: és un nen que desitja tenir un gos, però que els seus pares no li volen compar. Un dia, es troba amb un raspall vell que el fa servir de mascota, adquireix vida pròpia, tot i que els seus pares no s'ho creuen. En una nit en la que els entren a robar, i un dels lladres vol agafar el pare, el nen li diu al Raspall que ataqui, aquest ho fa i els lladres marxen. Els seus pares, davant d'aquest fet, decideixen fer-li una caseta al jardí i tot, amb un rètol que diu "No és segur que ho sigui, però mereixeria ésser-ho".

Part del recull: està dins de la tercera part, titulada "L'escenari desconcertant". En aquesta última part hi trobem els contes que expliquen històries que posen en evidència les contradiccions humanes. 

Vida de Pere Calders

A continuació us deixo amb un Power Point fet per mi mateix sobre la vida de Pere Calders. Espero que us agradi!!!


                        

Els Arbres de Carner

En aquest post d'avui us deixem imatges dels arbres que surten al poema "Arbres" de Josep Carner publicat el 1953.    

                                                                                                                    

Auró

Bedoll

Pi

Freixe

Vern

Om

Faig

 

Roure

"Teoria de l'ham poètic" de Josep Carner

 "Teoria de l'ham poètic" és un assaig de Josep Carner que parla siobre la paraula donada  o "ham poètic"  és a dir, la forma d'inspiració que fa que el vers arribi a la ment de l'autor i aquest el plasmi en el poema. La paraula donada només arriba al poeta, mai a qualsevol mortal. Aquesta paraula donada només la troba el qui la busca. Un exemple que podem trobar en el mateix Carner, és en un recull de poemes anomenat "Rapala", on Carner fa un poema sobre un pescador i en el qual, el pescador espera que s'acosti el peix i que piqui sense buscar-lo, això si, el pescador ha de tenir els instruments necessàris. És un molt bon exemple per il·lustrar i comependre la teoria de la paraula donada, del que seria "l'ham poètic". 

L'arquitectura del Noucentisme

L'arquitectura noucentista no només era estètica, sinó que els noucentistes defensaven que l'arquitectura tingués també una funció social. Els ideals d'aquesta arquitectura es trobaven el el classicime. A través de l'arquitectura, els noucentistes també volien conservar la seva identitat cultural. Per això, van adoptar tendències neopopulars i regionals que sorgien arreu per tal de defensar l'estil tradicional propi de cada lloc. 

Durant el Noucentisme, a Catalunya hi havia diferents tendències arquitectòniques, cadascuna amb les seves característiques comunes:

- Una primera tendència: estava integrada pels deixebles de Gaudí i el seu estil era una prolongació del modernisme. A diferència dels modernistes més purs, aquests utilitzaven unes formes molt més depurades. Alguns arquitectes que encapçalen aquesta tendència són Joan Rubió Bellver o Cèsar Martinell.

- Una segona tendència: estava integrada per les obres que servien per connectar amb la cultura arquitectònica i urbanística europea. Els seus màxims representants son Josep Puig Cadafalch i Rafael Masó Valentí. 

- Una tercera tendència: era la que tenia més recolzament institucional i també la que era més populista. Aquesta tendència de l'arquitectura noucentista defensava un art més autòcton i propera la població. Josep Goday n'és l'arquitecte més representatiu, ja que optava per recrear l'arquitectura local.  

 Escola Ramon Llull dissenyada per Josep Goday

- Una quarta tendència: aquesta tendència agrupava els arquitectes que van iniciar una recuperació de la consciència i llenguatge clàssic. Eren seguidors del l'italià renaixentista Brunelleschi. A Catalunya destaquen Adolf Florensa i Francesc de Paula com a arquitectes més representatius d'aquesta tendència arquitectònica. Per mostrar aquesta consciència clàssica en les seves obres feien referències al Mediterrani com a origen d'aquesta coltura. 

En el camp urbanístic els noucentistes s'enfrontaven al repte del creixement de la ciutat de Barcelona i calia organitzar-la. Per aquest motiu, la Lliga Regionalista el 1901 i des de l'Ajuntament de Barcelona es va decidir fer un canvi radical en el concepte de política urbanística de la ciutat. Va ser en aquest moment, quan es van afegir dins de l'entramat urbà els municipis de Gràcia, Sant Gervasi, Horta... En aquest context era necessari desenvolupar un programa urbanístic que es bases en la integració territorial.

Els noucenteistes tenien l'objectiu de dotar el país d'una xarxa de clavegueram, carreteres... en general volien millorar les connexions entre la ciutat capital i els nuclis perifèrics.  

Josep Puig i Cadafalch, arquitecte noucentista.

Aquest ideari noucentista es va aplicar a projectes com la reforma de la Via Laietana o el barric barroc de la Virreina. També es van construir grans obres públiques i serveis com el metro, el ferrocarril...

En resum, el model urbà noucentista tenia un doble sentit. Per una banda, un sentit global, sintètic, econòmic i polític. I per l'altra banda, un sentit més arquitectònic i artístic.